samedi 26 décembre 2009
BACH
vendredi 25 décembre 2009
A Dieu Siatz

dimanche 20 décembre 2009
LIFE
Siéu estat estonat que l’Estat, emé lei sòus de l’ensèms dei contribuables, paguèsse lo programa “Life” que a per tòca d’assegurar l’estudi scientific dau lop, de faire l’informacien per lo grand public sus lo lop, sa vida e son òbra e d’ajudar lei pastres à aparar leis escabòts deis atacas dei lops, dei lobas e dei lobatons. Es pecat que 70 dau cent d’aquélei sòus servèsson à estudiar lo biais de viure deis ardas de lops, quau es lo dominaire dau grope, cu son lei sotadominaires e lei dominats. Vaudrié mièlhs que aquélei sòus servèsson à pagar de mastins dei Pireneus per ajudar lei pastres à aparar sei fedas e à crompar de cledas electrificadas.
Siéu d’aquelei que pènson qu’es pas possible de laissar sus lei mémei montanhas de lops e de motons. Es necite de chausir leis uns ò leis autres. Es fòrça ipocrita de la part de l’administracien de laissar la situacien s’enverinar en si contentant de donar una indemnitat per lei motons tuats ò nafrats e dire : “es ai pastres de s’organisar per si parar dei lops”. L’elevatge extensiu es ara lo solet biais de ganhar sa vida en montanha, si pòu pus concebre de gardar lei motons nuèch e jorn d’estiu. Per aquò faudrié de rais mai pichins per tenir luènch lei lops. Lo cost de l’operacien rendrié lo mestier impossible economicament, en despiech deis ajudas legalas.
Ai agut auvit d’ecologistas à la ràdio que disién que lei pastres èron d’incapables e de fenhants. Tant de marridum e d’ignorància me làisson candi. Avant que siguèsse tròup tard, convendrié de mesurar lei consequéncias de la desaparicien deis escabòts de nòstrei montanhas per nòstre environament. Lei motons e lei vacas mantènon lei pasturatges e particípon à la lucha còntra leis avalancas en gardant leis èrbas cortetas. Perméton à una fauna d’aucelons e d’aucelilha de s’espandir. Quora aurèm pus que de boissons e de lops sus lei montanhas, s’avisarèm qu’aurèm perdut fòrça en laissant partir d’amont pastres e escabòts.
mardi 20 octobre 2009
SECAT DE SET

Dau temps que leis esquilhaires espèron la neu dins leis estaciens de l’aut-país, d’estajans dau relarg tropelenc espèron l’aiga. Òc, es verai, l’ai legit dins mon jornau quotidian. Pasmens siam en genier, un dei mes mai arrosats, teoricament, de l’an. Ailàs, la pluèia a pas tombat e de vilàs, d’ostaus recentament bastits dau costat de Plan de la Torre e de la Gàrdia-Freinet dins lei Mauras, an plus d’aiga. urosament, lei noveus Jan de Floreta n’en son pas renduts d’anar cercar l’aiga preciosa amé l’ai. Basta per élei telefonar ai pompiers que vènon liurar l’aiga à l’ostau. Polida leiçon. Es ben beu de laissar bastir de vilàs e de masatges d’en pertot… Mai à la promiera secaressa, adieu, fau faire campanejar lo tocsin.
Avant d’arnar lo sòu emé d’ostaus ò de « mobil-homes », de faire de programas immobiliers, de permetre l’aplantar dei gòlfs un pauc d’en pertot, faudrié estudiar mai seriosament lo problema de l’aiga. Va sabiatz qu’un gòlf de 18 traucs gastava tant d’aiga coma una ciutat de 10000 estajans ? Prenèm l’exemple d’un gòlf de la costiera varesa qu’es ara quasi acabat : lei promotors alemands an agut l’autorisacien de faire aqueu gòlf au mitan d’una zòna vèrda protegida, qu’a faugut desclassar dins lo POS. Lo problema de l’aiga necessària ai « greens » es estat solucionat après que lo gòlf siguèt fach… E la Comuna d’acuèlh d’aqueu gòlf volié pompar l’aiga dins lo flume vesin, ce qu’aurié fach montar la sau dins la napa freatica e arroïnat lei paisans locaus.
A faugut que la Cambra d’Agricultura e l’Administracien intervenguèsson per qu’aqueu projècte malastrós de pompatge capitèsse pas. Exemple evocator, non ?
Sensa correccien de la politica d’amainatjament actuala, lo litorau secarà de set dins dètz ans. Si pòu plus dire « après ieu lo deluvi ».
lundi 17 août 2009
SE PARLAVIAM DAU BROSSIN?
Dins lo topin, es necite d'apondre quàuquei culhiers d'aigardent (un pareu per cent gramas de fromai) e de mesclar tot aquò. Fau laissar aqueu mesclum un bòn mes dins lo fresc de la cròta. Quora lo brossin es fach, es puèi possible d'apondre de morselons de fromai à l'azard dei subres dei repàs familhaus. Dona un pauc de diversitat.
Mi siéu avisat en parlant ambé diferents afogats d'aquélei fromais fermentats un pauc balès qu'aqueu brossin semblava fòrça au "topinat" dei gents dau relarg gapian e briançonés. Dins aqueu topinat, n'i a que méton un pauc de vin blanc. La "cachat" ò "cacalha" deis amics dei Bàsseis-Aups (ara Aups de Provença-Auta) sembla en aquò, mai n'i a que li apóndon d'alhet ò de ceba.
Fin finala, semblarié que li aguèsse ges de separacion franca entre brossin, cachat, cacalha, topinat, estent que la fantasié de cadun dei preparators intra largament en linha de còmpte. La granda diferéncia vèn de la natura dau fromai, de feda ò de cabra, rarament de vaca, e de la longor de la fermentacion. N'i a que prefèron lei fermentacions cortas. N'i a d'autres que prefèron lei fermentacions lòngas que dónon de fromais "que alúmon". Siéu dins lo grope deis "alumats", mai devi confessar que seguissi pas leis ultràs dau brossin que considèron que li a pas de bòn brossin sensa lei pichons vèrmes nomenats "quiquets" que petéjon en espetant, quora metèm pròche labras la lesca de brossin!
lundi 5 janvier 2009
MALASTRE
Siéu pas d'aquélei que fan portar lo capeu au sudamerican «el niño» o au trauc que lo CO2 cava dins la cocha d'ozòne, meme se aquelei noveutats pòdon aguer una pichòta influéncia sus l'evolucien generala dei climats. De chavanas qu’adúson 600 mm d'aiga dins una soleta nuèch, autant que ce que tomba, drech anar, dins tota una annada, coma es arrivat recentament dins lo ròdol d'Alès, aquò es extraordinari, excepcionau mai pas imprevesible. Lei decidèires e amainatjaires duvrién sacher qu’aquò pòu arrivar.
Ailàs, dempuèi que siam dins «l'èra industriala», leis homo sapiens sapiens (òc, li a doei sapiens dins nòstre nom, n'i a au mens un de tròup!) an oblidat lei fondamentaus, per emplegar un tèrme dau rugbí. Vivèm dins un país de climat mieterranenc, ente leis autons e lei printemps pòdon èstre fòrça banhats, leis ivèrns subrecargats de neu, mai que mai en dessús de 900m d'altituda, e leis estius secs coma de coas de ceba. Aquela realitat qu'aurié degut escapar en degun fuguèt oblidada. D'escòlas, d'immòbles, d'ostaus, de casernas de pompiers siguèron bastits en zònas inondablas. De chalets siguèron aplantats sus lei corridors d'avalancas. De centenats de piscinas siguèron cavadas dins de regiens que màncon d'aiga d'estiu. Lo profiech, la quista dei dardenas, lo cort tèrme dau «jouir sans entraves», son à l'origina de tot aquò.
Es un pauc tard per chanjar quauqua ren. Quàuquei pedaçatges si faràn aquí e ailà. Ren de mai.