Les excès de table, inévitables en fin d' année, sont décrits par un vocabulaire imagé en provençal. De quelqu' un qui a trop bu on dit dans mon village "qu' il est plus près de vin(gt) que de quarante" alors que dans celui de mon ami Gabriel dans le Rouergue, on déclare "qu' il s' est perdu entre Gaillac et Rabastens". Personne n' a pu me donner l' origine de cette expression... mais il faut signaler qu' à Gaillac le vin est bon. A chaque degré d' ivresse, il existe un verbe dans le parler populaire. On commence par "s' encigaler" et on finit par "s' empèguer" qu' on pourrait traduire en français par s' engluer.
Chimaire
Mancarem pas deman de vocabulari en provençau per descriure l' estat dei bevèires, dei chimaires, aquelei qu' an un pauc quichat (appuyé) sus lo bèure e lo manjar dau tèmps dei repatons de Novè o dau Promier de l' An. Sabi pas ben se lei mascles dei cigalas canton son zonzon per faire venir lei fumèus o per tenir luenh de son espaci leis autrei mascles, ai agut ausit lei doas explicaciens, mai son cant a ren de veire m' una chocadura (ivresse), aquo es segur. Cigalons e cigalàs si contenton de cassular la saba dei pins. Pasmens lei Provençaus an chausit lo verbe "s' encigalar" per definir l' accien de bèure un chicolon (gorgée d' un liquide) en subre... aquèu que fa virar de color l' etilotest dei policiers. Pus degun emplega "s' encatarinar" que vou dire la mema cauva, especialament a prepaus dei fremas ( Frederi Mistral l' escriguet dins son "Tresor dou Felibrige"). Per aquelei que cassulon trop, lei verbes "s' embriagar", "s' enchusclar", "s' enebriar" (s' enivrer) convenon miès. Enfin, per aquelei que chimon fora rason, "empegat" descriu son estat pietados. Si ditz generalament "empegat com' un ai" (englué comme un âne), sensa que degun aguesse vist un ai choc (ivre). D' elei disem tanben dins Var que son "mai proches de vin que de quaranta" e dins Tarn e Aveiron "que si son perduts entre Galhac e Rabastens". Meis amics roergats de Naucèla an pas sachut mi dire lo perqué d' aquèla expressien. Per percorre lei 17 qms entre Galhac e Rabastens, basta de seguir una dei ribas dau flume Tarn avans que si mande dins Garona, es malaisat de si perdre... Mai a Galhac fan lo vin boan,es bessai aqui l' explicacien. Mai mèfi fou pas mesclar chocaton e amator de vin.
Aquelei que aimon lo vin vertadierament s' empegon jamai. Lei membres dei societats bachicas caminon sempre drechs emé l' ajuda de Sant Vincent son patron.
Andrieu Abbe
mardi 17 août 2010
Besti
Depuis que quatre brebis ont été égorgées près du village de Mons (Var), nous savons que les loups sont présents et actifs dans les huit départements alpins, de la Haute-Savoie aux Alpes-Maritimes. Les principales victimes sont les bergers et leurs moutons, mais la nouvelle doit mettre en éveil tous les usagers de la montagne, gens et animaux. Les loups fuient les humains, certes, mais nous savons que le bête du Gévaudan était un loup et qu'elle avait eu la dent dure.
Besti
Quatre fedas son estadas saunadas proche Mons, vilatjon de Var aut, au tenament de la Lubi, sus lo pendis miejornau dau Lachens (1715m). Un pastre e un emplegat de l'ONF avién ja vist barrular lo lop que faguet la marrit cop. Sabem ara que lei lops son presents e actius dins lei uech despartaments aupencs francés dei Savoia ais Aups Maritimes (n'i a tanben dins lo Valais suisse e en Piemont). Un vintenat d'ans an bastat per qu'aquèu predator intrat o bandit (laché) en Mercantor s'espandissesse sus un espaci de 30000 qm², au mens. Aquelei que patisson lo mai d'aquèla realitat son lei pastres e sei escabots de motons, n'avem parlat mai d'un cop dins aquèu "Ritme dei sasons" e l'i tornarai pas encuei. Mai conven d'acarar una autra realitat. Mons es tancat sus son cuquilhon a 30qms en tirant drech de la mar e proche de luecs força poplats, dins lei rodols de Faiença, Grassa, Vença. Leis aparaires dau lop dison que la besti si mesfise deis umans e s'escapa quora n'i a que s'avesinon (s'approchent) d'èla. Pasmens, la besti de Gavaudan, actuau despartament de Lozèra, qu'era ren de mai qu'un lop un pauc mai balés que leis autrei a tuat e mastegat quauquei desenats de Lozerians e d'Autlerians (habitants de la Haute-Loire). Lo mite d'un animau extraordinari diabolic o d'una iena aducha d'Africa es ara abandonat. De cercaires qu'an estudiat l'afaire dison qu'eron bessai mai d'un lop tuaire. Aquo si passet l'i a pas mai de 300 ans e podrié ben recomençar. Se lei lops e lobatons si multiplicon, patiràn bessai dau fam l'ivern vengut e qu podrà afortir (affirmer) que s'interessaràn pas a n'un caminaire solitari.
Andrieu Abbe
Besti
Quatre fedas son estadas saunadas proche Mons, vilatjon de Var aut, au tenament de la Lubi, sus lo pendis miejornau dau Lachens (1715m). Un pastre e un emplegat de l'ONF avién ja vist barrular lo lop que faguet la marrit cop. Sabem ara que lei lops son presents e actius dins lei uech despartaments aupencs francés dei Savoia ais Aups Maritimes (n'i a tanben dins lo Valais suisse e en Piemont). Un vintenat d'ans an bastat per qu'aquèu predator intrat o bandit (laché) en Mercantor s'espandissesse sus un espaci de 30000 qm², au mens. Aquelei que patisson lo mai d'aquèla realitat son lei pastres e sei escabots de motons, n'avem parlat mai d'un cop dins aquèu "Ritme dei sasons" e l'i tornarai pas encuei. Mai conven d'acarar una autra realitat. Mons es tancat sus son cuquilhon a 30qms en tirant drech de la mar e proche de luecs força poplats, dins lei rodols de Faiença, Grassa, Vença. Leis aparaires dau lop dison que la besti si mesfise deis umans e s'escapa quora n'i a que s'avesinon (s'approchent) d'èla. Pasmens, la besti de Gavaudan, actuau despartament de Lozèra, qu'era ren de mai qu'un lop un pauc mai balés que leis autrei a tuat e mastegat quauquei desenats de Lozerians e d'Autlerians (habitants de la Haute-Loire). Lo mite d'un animau extraordinari diabolic o d'una iena aducha d'Africa es ara abandonat. De cercaires qu'an estudiat l'afaire dison qu'eron bessai mai d'un lop tuaire. Aquo si passet l'i a pas mai de 300 ans e podrié ben recomençar. Se lei lops e lobatons si multiplicon, patiràn bessai dau fam l'ivern vengut e qu podrà afortir (affirmer) que s'interessaràn pas a n'un caminaire solitari.
Andrieu Abbe
Besson
L' avignonais René Girard, installé en Californie depuis longtemps, vient de publier "la Gémellité mortifère" qui aborde le sujet de la condition des jumeaux et des affrontements qu'elle peut produire. Les jumeaux ennemis les plus connus sont Romus et Romulus, élevés par une louve. Je ne sais toujours pas lequel des deux a tué l'autre puis a fondé Rome! La gémellité de langue d'Oïl et de la langue d'Oc, deux langues soeurs presque jumelles, est elle aussi mortifère; la première ayant voulu "faire la peau" de la seconde. Le chercheur Philippe Martel, parmi d'autres, a abordé ce sujet sulfureux.
Besson
Faguet son Sant Miquèu (déménagement) dempuei força temps a Stanford, California, l'avinhonenc René Girard, pas lo jugaire de fotbal de Bordèus mai lo filosofe crestian elegit recentament a l'Académie Française. Ven de publicar, en francés, "la Gemelitat mortifèra" que, va confessi, ai pas encara crompat mai n'ai força ausit parlar. Acara lo sujet de la condicien dei bessons (jumeaux) e dei rivalitats que menon a la garolha e de cops a la mort. L'esemple mai coneissut es aquèu dei bessons (si ditz tanben gemèus) Romus e Romulus que aguent chucar lei possas (mammelles) d'una loba si garolheron puei. Sabi jamai quau es qu'a tuat l'autre puei fondat la ciutat de Roma. Aquèla istori es legendari, v'aviam totei comprès mai dins la realitat de taus esemples si son multiplicats.
Mon amic cercaire e professor d'occitan a Montpelier Felipe Martel qu'ensenha dins son parlar gavot, estent qu'es de Barcelona (Barcelonnette), a estudiat la gemelitat dei lengas d' Oïl e d'Oc. Ben verai, lo Jurament d'Estrasborg (serment de Strasbourg) es escrich en parlar "vulgari" qu'es ni d'Oïl ni d'Oc, lei doas lengas son pas encara desseparadas. Lo francés dei trouvères sembla encara força a l'occitan dei trobadors; lo provençau Rimbaud de Vachièras e lo lemosin Gaucelm Faidit an escrich sensa dificultat quauquei troç poetics en francés. Gaucelm escriguet un tenson (chanson dialoguée) emé Jaufret de Bretanha, fraire dau rei Richard Cor de Lion, l'un en occitan, l'autre en francés. Vengut lo segle XVIen, comencet la guerra dei captaus de la lenga francesa contra l'occitan, une guerra qu'aguet gaire de sèns. L'unitat dau reiaume sarié jamai estada amenaçada emé doas, tres o quatre lengas oficialas. Ges de besonh d'anar luenh per n'aduere la prova: la Confederacien Elvetica es un esemple d'unitat e de solidaritat e pasmens a tres lengas oficialas e quatre lengas nacionalas, la quatrena es lo retoromanche que sembla força a l'occitan.
Andrieu Abbe
Besson
Faguet son Sant Miquèu (déménagement) dempuei força temps a Stanford, California, l'avinhonenc René Girard, pas lo jugaire de fotbal de Bordèus mai lo filosofe crestian elegit recentament a l'Académie Française. Ven de publicar, en francés, "la Gemelitat mortifèra" que, va confessi, ai pas encara crompat mai n'ai força ausit parlar. Acara lo sujet de la condicien dei bessons (jumeaux) e dei rivalitats que menon a la garolha e de cops a la mort. L'esemple mai coneissut es aquèu dei bessons (si ditz tanben gemèus) Romus e Romulus que aguent chucar lei possas (mammelles) d'una loba si garolheron puei. Sabi jamai quau es qu'a tuat l'autre puei fondat la ciutat de Roma. Aquèla istori es legendari, v'aviam totei comprès mai dins la realitat de taus esemples si son multiplicats.
Mon amic cercaire e professor d'occitan a Montpelier Felipe Martel qu'ensenha dins son parlar gavot, estent qu'es de Barcelona (Barcelonnette), a estudiat la gemelitat dei lengas d' Oïl e d'Oc. Ben verai, lo Jurament d'Estrasborg (serment de Strasbourg) es escrich en parlar "vulgari" qu'es ni d'Oïl ni d'Oc, lei doas lengas son pas encara desseparadas. Lo francés dei trouvères sembla encara força a l'occitan dei trobadors; lo provençau Rimbaud de Vachièras e lo lemosin Gaucelm Faidit an escrich sensa dificultat quauquei troç poetics en francés. Gaucelm escriguet un tenson (chanson dialoguée) emé Jaufret de Bretanha, fraire dau rei Richard Cor de Lion, l'un en occitan, l'autre en francés. Vengut lo segle XVIen, comencet la guerra dei captaus de la lenga francesa contra l'occitan, une guerra qu'aguet gaire de sèns. L'unitat dau reiaume sarié jamai estada amenaçada emé doas, tres o quatre lengas oficialas. Ges de besonh d'anar luenh per n'aduere la prova: la Confederacien Elvetica es un esemple d'unitat e de solidaritat e pasmens a tres lengas oficialas e quatre lengas nacionalas, la quatrena es lo retoromanche que sembla força a l'occitan.
Andrieu Abbe
Subreproduccien
Vous vous en êtes probablement aperçu, j'ai tendance à m'indigner facilement, notamment quand il est question de vin! Mon sang n'a fait qu'un tour quand j'ai appris que l' an dernier, la surproduction de vin s'est située entre 40 et 60 millions d'hectolitres, à l'échelle mondiale. On fustige les viticulteurs qui produisent du mauvais vin. Et si, pour commencer on s' attaquait à la chaptalisation? Si on interdisait aux vins chaptalisés de quitter leur région de production? Qu'on doive le boire là où il est produit... Les vins des pays du Sud perdraient ainsi une bonne partie de leur concurrence.
Subreproduccien
L'Ofici Internacionau dei Vins a fach sei còmptes: la produccien mondiala dei vins en 2000 siguet, vista d'uelh sentida de nas, de 270 miliens d'ectolitres. Dins lo meme tèmps, se ne'n beviá "que" entre 216 e 226 miliens d'ectos ( lei chifres de 2001 son pas encara coneissuts). Per limitar l'escart de 50 miliens d'ectos, lei decidaires dei estats productors vodrián si desbarrassar dei "marrits vins". Quora veguèri aquò sus una revista especialisada, m' agantet un còp de mai lo "coquin de sòrt". Lei "petits vins du Midi" van un còp de mai estre criticats. Tan un bèu jorn mandaràn d'escaboats (troupeaux) d' euròcratas per destriar (séparer) lei boans vins dei marrits? Qu donarà la certituda de la competènci e de l' imparcialitat d'aquelei fonccionaris?
Ieu vodrieu que ne'n venguessiam a n'un reglament simple que diriá que lo vin duou estre fach emé de rasin e ren d'autre. Parlarai pas encuei dei vins fachs sensa rasin, o me gaire de rasin, que son venduts sus lei cinc continènts. Leis entresenhes (renseignements) sus aquèu sujet mi fan fauta (défaut).
Au contrari, es aisat de faire lo còmpte dei regiens viticòlas que dins lo monde an lo drech d'apondre de sucre dins lo most de rasin. Aquel acte, va sabetz, es nomenat chaptalisacien. Ne'n coneissi d'apelaciens que sensa l'invencien dau brave Chaptal farián una marrida piqueta que degun comprariá. Dei mai famosas, d'aquelei que vendon son vin a mai de quinge euros la botilha (mai de cent francs, faudrà vos acostumar!). Sieu pas d'aquelei que vodrián enebir (interdire) la produccien de vin chaptalisat; probable que la chaptalisaciern existissiá avans Chaptal. Lei tradiciens meriton lo respecte de totei. Mai aquèu vin duvriá estre vendut unicament dins sei regiens de produccien. "Matieu bevès dau tieu".
Andrieu Abbe
Subreproduccien
L'Ofici Internacionau dei Vins a fach sei còmptes: la produccien mondiala dei vins en 2000 siguet, vista d'uelh sentida de nas, de 270 miliens d'ectolitres. Dins lo meme tèmps, se ne'n beviá "que" entre 216 e 226 miliens d'ectos ( lei chifres de 2001 son pas encara coneissuts). Per limitar l'escart de 50 miliens d'ectos, lei decidaires dei estats productors vodrián si desbarrassar dei "marrits vins". Quora veguèri aquò sus una revista especialisada, m' agantet un còp de mai lo "coquin de sòrt". Lei "petits vins du Midi" van un còp de mai estre criticats. Tan un bèu jorn mandaràn d'escaboats (troupeaux) d' euròcratas per destriar (séparer) lei boans vins dei marrits? Qu donarà la certituda de la competènci e de l' imparcialitat d'aquelei fonccionaris?
Ieu vodrieu que ne'n venguessiam a n'un reglament simple que diriá que lo vin duou estre fach emé de rasin e ren d'autre. Parlarai pas encuei dei vins fachs sensa rasin, o me gaire de rasin, que son venduts sus lei cinc continènts. Leis entresenhes (renseignements) sus aquèu sujet mi fan fauta (défaut).
Au contrari, es aisat de faire lo còmpte dei regiens viticòlas que dins lo monde an lo drech d'apondre de sucre dins lo most de rasin. Aquel acte, va sabetz, es nomenat chaptalisacien. Ne'n coneissi d'apelaciens que sensa l'invencien dau brave Chaptal farián una marrida piqueta que degun comprariá. Dei mai famosas, d'aquelei que vendon son vin a mai de quinge euros la botilha (mai de cent francs, faudrà vos acostumar!). Sieu pas d'aquelei que vodrián enebir (interdire) la produccien de vin chaptalisat; probable que la chaptalisaciern existissiá avans Chaptal. Lei tradiciens meriton lo respecte de totei. Mai aquèu vin duvriá estre vendut unicament dins sei regiens de produccien. "Matieu bevès dau tieu".
Andrieu Abbe
Oralitat
Combien reste- t'il de Provençaux dont le parler maternel est le provençal? Cinq mille, dix mille, quinze mille? Je me suis aperçu au cours de mes déplacements dans le cadre des émissions Vaquí, que les plus jeunes locuteurs "naturels" de la langue d'Oc en Provence sont nés dans les années 40; ils ne sont d'ailleurs pas nombreux dans cette classe d'âge. On en trouve encore chez les bergers et les agriculteurs. Il est urgent d' enregistrer la parole de ceux qui ont "la langue du berceau". Leur témoignage est précieux. Le "Col'Oc", centre d'Oralité de la langue d'Oc, installé à Aix, participe à ce travail de collectage. Chacun peut lui confier ses propres enregistrements.
Oralitat
Quant (combien) son lei Provençaus que an per lenga mairala un dei parlars provençaus, que siegue lo maritime, lo rodanenc, lo nissart o lo gavoat? Cinc mila, detz mila o quintge mila? M'estonariá que n'i ague mai qu'aquò. Quora comencèri de m'interessar a l'estudi de la lenga d'Oc, dins leis annadas 60, eron vint còps mai nombros. Mi sieu avisat en fasènt mei rogasons per lei reportagis deis emissiens Vaquí que lei pus joines locutors dichs naturaus dau provençau eron naissuts dins leis annadas 40 e que lei troviam en cò dei païsans e de la pastrilha. Convèn de registrar, de colectar la paraula d'aquèu monde per que ne'n gardessiam lo testimòni: la vida quotidiana, lo travalh, lei festas, leis esveniments familiaus, tot duou estre gravat sus de caissetas, audio e video. Quauqueis afogats an registrat de centenaus de caissetas, a l'esèmple de Jan Lu Domenge que barrula dins tota Provença e mai que mai dins lo païs gavoat emé son manhetofòne. Ansin de miliers d'oras de colectagi gardon la paraula e la memòri d'òmes e de fremas coneissuts e anonimes, naissuts a l'auba dau segle o mai recentament. Es ben bèu de colectar la paraula mai fau tanbèn la conservar. Lei bèndas manheticas si fan pas vielhas, plan- plan perdon sa qualitat tecnica. Avans que siguesson tròp gauvidas per estre audiblas, duvon estre reportadas sus de supòrts que resiston miès au tèmps. L'informatica es ara una ajuda preciosa per gardar lo sòn e l'imatge fins qu'a l'an pebre, per pas dire eternalament. Osca leis audiotècas e lei videotecas! Lo Felibrige, lo moviment Parlaren e l'Institut des Estudis Occitans, emé l'ajuda de la municipalitat d'a z' Ais an decidit de crear lo Col'Oc, un centre d'Oralitat aplantat au pargue Jourdan, dins un espaci de 160m2. S'es donat per tòca de repertoriar, catalogar, estudiar e arquivar lei documents oraus que lei gèns preston (Oustau de Prouvènço- 8bis av Jules Ferry 13100 Aix en Provence- 04 42 26 23 41 -fax04 42 27 52 89). Farai lèu una presentacien mai cavada dau Col'Oc que si manda tanbèn dins la produccien de materiau audiovisuau.
Andrieu Abbe
Oralitat
Quant (combien) son lei Provençaus que an per lenga mairala un dei parlars provençaus, que siegue lo maritime, lo rodanenc, lo nissart o lo gavoat? Cinc mila, detz mila o quintge mila? M'estonariá que n'i ague mai qu'aquò. Quora comencèri de m'interessar a l'estudi de la lenga d'Oc, dins leis annadas 60, eron vint còps mai nombros. Mi sieu avisat en fasènt mei rogasons per lei reportagis deis emissiens Vaquí que lei pus joines locutors dichs naturaus dau provençau eron naissuts dins leis annadas 40 e que lei troviam en cò dei païsans e de la pastrilha. Convèn de registrar, de colectar la paraula d'aquèu monde per que ne'n gardessiam lo testimòni: la vida quotidiana, lo travalh, lei festas, leis esveniments familiaus, tot duou estre gravat sus de caissetas, audio e video. Quauqueis afogats an registrat de centenaus de caissetas, a l'esèmple de Jan Lu Domenge que barrula dins tota Provença e mai que mai dins lo païs gavoat emé son manhetofòne. Ansin de miliers d'oras de colectagi gardon la paraula e la memòri d'òmes e de fremas coneissuts e anonimes, naissuts a l'auba dau segle o mai recentament. Es ben bèu de colectar la paraula mai fau tanbèn la conservar. Lei bèndas manheticas si fan pas vielhas, plan- plan perdon sa qualitat tecnica. Avans que siguesson tròp gauvidas per estre audiblas, duvon estre reportadas sus de supòrts que resiston miès au tèmps. L'informatica es ara una ajuda preciosa per gardar lo sòn e l'imatge fins qu'a l'an pebre, per pas dire eternalament. Osca leis audiotècas e lei videotecas! Lo Felibrige, lo moviment Parlaren e l'Institut des Estudis Occitans, emé l'ajuda de la municipalitat d'a z' Ais an decidit de crear lo Col'Oc, un centre d'Oralitat aplantat au pargue Jourdan, dins un espaci de 160m2. S'es donat per tòca de repertoriar, catalogar, estudiar e arquivar lei documents oraus que lei gèns preston (Oustau de Prouvènço- 8bis av Jules Ferry 13100 Aix en Provence- 04 42 26 23 41 -fax04 42 27 52 89). Farai lèu una presentacien mai cavada dau Col'Oc que si manda tanbèn dins la produccien de materiau audiovisuau.
Andrieu Abbe
Istoric
C'est la rentrée des classes. Dans un moment de nostalgie, j'ai fait un voyage dans le temps en ressortant mes livres de classe du cours élémentaire. Et j'ai tout d'un coup compris pourquoi les Français avaient un complexe de superiorité. Dans les années 50, les livres d'histoire prennaient de grandes libertés avec la vérité. Roland à Roncevaux songe à "la douce France" avant de mourir. Il n' y avait pourtant ni royaume, ni empire de France à cette époque. Charlemagne avait sa capitale à Aix la Chapelle (aujourd'hui en Allemagne) et son empire englobait une partie de l' Europe de l'Ouest. Que la France était grande, généreuse, conquérante dans ces livres.
Istoric
Vaquí tornat lo tèmps de la rintrada a l'escòla e, lo promier jorn, de la distribucien dei libres. A prepaus de libres, m'es venguda l'enveja d'anar querre mei manuaus escolaris que m' eri gardat preciosament (a l'epòca lei parènts pagavon lei libres quora avián lei sòus). Lo contengut dei libres a ben chanjat dins 50 ans de tèmps. Lei doei que mi sieu gardat "vendon" l'ideologia de la quatrena Republica. "La grandeur de la France" era de lònga presenta de Vercingetorix a la liberacien de Paris d'avost 1944. Pas estonant em'aquò que lei Francés siguesson un brigon "chauvins" e que aguesson un complexe de superioritat, gaire justificat. La realitat istorica dins aquelei libres era tratada emé un gros pessuc (pincée) de fantasiá e seis autors mancavon pas d'imaginacien: Roland, nebot de Charlemagne, pensa a la doça França au moment de plegar parpèla. Pasmens "la France", existissiá pas encara!! "Louis IX quitta son royaume pour aller à la croisade en Afrique"... aquí l'autor auriá poscut dire que la destinacien principala dei Crosadas era Ierusalem, en Asia. "Louis XIV se montra dans de nombreux sièges. Grâce à Vauban, il prenait toutes les villes qu'il attaquait".. Cocorico e adiu la veritat!
La mai pebrada de totei, es un "inspecteur de l'enseignement primaire de la Seine" que nos la serve: "Lui (Charlemagne) qui, pourtant, n'était pas méchant fit, en un seul jour, couper la tête de quatre mille prisonniers saxons". Urosament qu'era pas marrit, siguesse estat marrit mi demandi ce qu'auriá fach emé lei Saxons.
Convèn encuei de faire son "mea culpa". L'estat francés, monarchic o republican, es aquèu qu' a fach lo mai de guerras dins lei mile ans de tèmps qu'an passats. Pron sovènt son de guerras que sei governaires an provocadas. Es aquò la veritat de l'istòri.
Andrieu Abbe
Istoric
Vaquí tornat lo tèmps de la rintrada a l'escòla e, lo promier jorn, de la distribucien dei libres. A prepaus de libres, m'es venguda l'enveja d'anar querre mei manuaus escolaris que m' eri gardat preciosament (a l'epòca lei parènts pagavon lei libres quora avián lei sòus). Lo contengut dei libres a ben chanjat dins 50 ans de tèmps. Lei doei que mi sieu gardat "vendon" l'ideologia de la quatrena Republica. "La grandeur de la France" era de lònga presenta de Vercingetorix a la liberacien de Paris d'avost 1944. Pas estonant em'aquò que lei Francés siguesson un brigon "chauvins" e que aguesson un complexe de superioritat, gaire justificat. La realitat istorica dins aquelei libres era tratada emé un gros pessuc (pincée) de fantasiá e seis autors mancavon pas d'imaginacien: Roland, nebot de Charlemagne, pensa a la doça França au moment de plegar parpèla. Pasmens "la France", existissiá pas encara!! "Louis IX quitta son royaume pour aller à la croisade en Afrique"... aquí l'autor auriá poscut dire que la destinacien principala dei Crosadas era Ierusalem, en Asia. "Louis XIV se montra dans de nombreux sièges. Grâce à Vauban, il prenait toutes les villes qu'il attaquait".. Cocorico e adiu la veritat!
La mai pebrada de totei, es un "inspecteur de l'enseignement primaire de la Seine" que nos la serve: "Lui (Charlemagne) qui, pourtant, n'était pas méchant fit, en un seul jour, couper la tête de quatre mille prisonniers saxons". Urosament qu'era pas marrit, siguesse estat marrit mi demandi ce qu'auriá fach emé lei Saxons.
Convèn encuei de faire son "mea culpa". L'estat francés, monarchic o republican, es aquèu qu' a fach lo mai de guerras dins lei mile ans de tèmps qu'an passats. Pron sovènt son de guerras que sei governaires an provocadas. Es aquò la veritat de l'istòri.
Andrieu Abbe
Romania
Où commence et où finit la latinité me demande un lecteur? Les langues dérivées du latin sont parlées aujourd'hui par plus de 500 millions de personnes sur les cinq continents, je pourrais même dire les six puisqu'il- y- a quelques dizaines de Chiliens (parlant espagnol) vivant à l'année sur la pointe nord de l'Antartique. Trés rares en Asie (Liban, Macao, Timor), ils sont majoritaires en Amérique. En Europe, la Roumanie présente la particularité d'être une enclave latine dans les pays slavophones.
Romania
Ente comença e ente s'acaba la latinitat? Entre lo Rio Grande an nord e Patagonia au miegjorn, lei locutors de l'espanhòu, dau portugués e dau francés son mai de 300 miliens en America. Entre Alger e Luanda (Angola), son mai de 100 miliens d'Africans. En Asia, passon pas lei tres miliens, entre lei francofònes dau Liban e de Soria (Syrie) e lei lusofònes de Macao e de Timor- est. Cinc cents mile en Oceania (Polinesia, Nòva- Caledonia), son pas mai de cincanta o cent en Antartica ente l'i a una escòla ente de pichons chilians aprenon l'espanhòu. Convèn de quichar sus lo fach que la quasi totalitat d'aquelei locutors parlon au mens doas lengas,una latina e una autra, vernaculari. Lo plurilinguisme es lo solet avenidor per lei "pichòteis" lengas.
En Euròpa, lo "bloc" latin, Portugau, Espanha, Italia, França, per una part Belgica e Suiça , mete ensèms lengas nacionalas e lengas "mens espandidas" (moins répandues) latinas. Mai l'i a tanbèn un espaci latin isolat de 30 miliens de locutors, au mitan deis eslavofonas, la Romania. Lo romanés sembla un pauc au provençau, e per carriera de Bucuresti, l'uelh e l'aurelha s'acostumon lèu a n'aquèu parlar que manleva (emprunte) lo vocabulari moderne e tecnic au francés. Lei destins dau romanés e de la lenga d'Oc son opausats. Quora l'estat de Romania siguet creat, lei Romanés avián ges de lenga nacionala. Per si donar una legitimitat, son anats querre lo parlar d'origina latina, un modeste eiritage dei legiens romanas vengudas 2000 ans pus lèu, que lei pastres dei monts de Carpatas avián mantengut ribon- ribanha maugrat l'egemonia dau turc e dei lengas eslavas. Nautrei Provençaus avem una lenga de prestigi, mai nos a mancat l'estat per ne'n faire una lenga nacionala.
Andrieu Abbe
Romania
Ente comença e ente s'acaba la latinitat? Entre lo Rio Grande an nord e Patagonia au miegjorn, lei locutors de l'espanhòu, dau portugués e dau francés son mai de 300 miliens en America. Entre Alger e Luanda (Angola), son mai de 100 miliens d'Africans. En Asia, passon pas lei tres miliens, entre lei francofònes dau Liban e de Soria (Syrie) e lei lusofònes de Macao e de Timor- est. Cinc cents mile en Oceania (Polinesia, Nòva- Caledonia), son pas mai de cincanta o cent en Antartica ente l'i a una escòla ente de pichons chilians aprenon l'espanhòu. Convèn de quichar sus lo fach que la quasi totalitat d'aquelei locutors parlon au mens doas lengas,una latina e una autra, vernaculari. Lo plurilinguisme es lo solet avenidor per lei "pichòteis" lengas.
En Euròpa, lo "bloc" latin, Portugau, Espanha, Italia, França, per una part Belgica e Suiça , mete ensèms lengas nacionalas e lengas "mens espandidas" (moins répandues) latinas. Mai l'i a tanbèn un espaci latin isolat de 30 miliens de locutors, au mitan deis eslavofonas, la Romania. Lo romanés sembla un pauc au provençau, e per carriera de Bucuresti, l'uelh e l'aurelha s'acostumon lèu a n'aquèu parlar que manleva (emprunte) lo vocabulari moderne e tecnic au francés. Lei destins dau romanés e de la lenga d'Oc son opausats. Quora l'estat de Romania siguet creat, lei Romanés avián ges de lenga nacionala. Per si donar una legitimitat, son anats querre lo parlar d'origina latina, un modeste eiritage dei legiens romanas vengudas 2000 ans pus lèu, que lei pastres dei monts de Carpatas avián mantengut ribon- ribanha maugrat l'egemonia dau turc e dei lengas eslavas. Nautrei Provençaus avem una lenga de prestigi, mai nos a mancat l'estat per ne'n faire una lenga nacionala.
Andrieu Abbe
Inscription à :
Commentaires (Atom)


