Joyeuses Pâques à tous. Ce dimanche marquera aussi l' arrivée du printemps. Dans une chronique parue l' an dernier, j' avais déclaré que les cathares tels qu' on les définissait aujourd' hui, pratiquants d' une religion non chrétienne venue d' Inde et d' Iran via la Bulgarie, basée sur le dualisme du bien contre le mal, n' ont jamais existé. Un ami lecteur m' a demandé de donner plus de détails. La confusion vient d' une mauvaise traduction du registre d' inquisition de Pamiers rédigé par Jacques Fournier, né à Saverdun (Ariège), qui demeurera célèbre sous le nom de Benoit XII, pape d' Avignon de 1334 à 1342.
Inquisicien
Avièu escrich l' an passat que lei catares taus que son definits encuei, eiritiers d' una religien venguda d' Orient, proche dau zoroastrisme, an jamai existat. Sieu pas pron saberut per aguer trovat aquo solet, es mon amic Enric Bresc, istorian de l' Age Mejan que m' o diguet. Lei dichs catares eron contre lei sacraments que consideravon invalides estènt que lei religios que leis administravon eron poirrits. Volién tornar a la puretat evangelica e admetién un solet sacrament: la penitènci. D' omes vielhs qu' avién chausit de faire penitènci eron considerats coma de sants per lei tenènts d' aquèu retorn. Aquèla tradicien a restat dins l' islam que venera lei marabots. La confusien venguet dau registre d' inquisicien dau diocèsi de Pamiers qu' escriguet Jaume Fornier, nascut a Saverdun, lo futur Benezet XII, pontife d' Avinhon de 1334 a 1342. Lo texte dau registre mau revirat e mau publicat a laissat creire a d' istorians coma Leroy- Ladurie, mondialament coneissut graci a "Montaillou, village occitan", qu' aquelei vielhs crestians qu' avién chausit de faire pentènci, nomenats lei Bons Omes, eron de preires catares. L' interpretacien donava d' ample a l' eresié, convendrié de dire ais eresiés. Faudrié que quauqun faguesse un bèu jorn una boana reviradura e una publicacien sensa reprochi dau dich registre, qu' escapessiam bessai a la cataromanié afortissant que lo catarisme era una religien.
Benenzet XII parlava la lenga d' Oc, Benedict XVI parla alemand, mai entre lei dos quasi totei lei papas son estats italians e an fach de l' italian una dei doas lengas dau catolicisme, emé lo latin. Dempuei Vatican II avem ganhat lo drech d' ausir la messa en provençau, lengadocian e gascon, mai gaire son aquelei que ne' n poadon profitar. Boan dimenche pascau en totei, marcarà tanben la venguda dau printèmps aquest an.
Andrieu Abbe
mardi 17 août 2010
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire